divendres, 22 de juny del 2007

NÚRIA DE GIRONA

No és cert que Núria Pòrtulas estigui en llibertat
No és cert que Núria Pòrtulas estigui en llibertat. No ho està.
L’únic que ha fet l’Audiència Nacional espanyola ha estat una
operació de maquillatge destinada a treure’s la pressió social del
damunt i, de passada, fer un favor a Joan Saura i a Joan Boada,
conseller i director general d’Interior, respectivament, que temps
enrere es declaraven enemics aferrissats de la Llei antiterrorista,
per ser contrària als Drets Humans, i que ara l’apliquen fins i tot
vulnerant la presumpció d’innocència de les persones. Aquest és el
cas de Núria Pòrtulas, una noia contra la qual Saura i Boada han
estat incapaços d’aportar la més mínima prova que permeti retenir-la
a la presó després d’haver-la presentat com una perillosíssima
fabricant de bombes. Estem parlant, per tant, d’una farsa que es fa
encara més palesa en la flagrant contradicció entre l’informe del
fiscal, que explicita que “no hi ha perill de fugida”, i el fet que
no se li permeti sortir de l’Estat tot obligant-la a presentar-se
cada dia al jutjat de Girona. Cosa que significa que ni tan sols no
podrà fer una casolana ascensió al cim del Pedraforca, ja que el
marge de temps no li ho permetria.

El pla dels dèspotes, és clar, és que un dia, davant la manca de
proves, el cas sigui arxivat en silenci i que la gent oblidi els
noms de Saura i Boada com a responsables de l’empresonament i de
l’escarni d’una persona innocent. Però s’equivoquen. El que han fet
és tan greu que els serà impossible eludir-ne les conseqüències
mediàtiques. On són les bombes, senyors Saura i Boada? On són les
proves que havien de tancar vint anys Núria Pòrtulas a la presó? Què
hipòcrites i que covards. Quines nàusees que em produeix el fet de
saber que hi ha gent així al govern del meu país. Estem parlant de
dues persones que pertanyen a ICV, un partit que fa proclames sobre
els Drets Humans cada deu minuts i que, alhora, no té escrúpols a
aplicar una llei que fins no fa gaire deien que els vulnerava. Qui
ens ho havia de dir: la immaculada ICV al servei del vell Tribunal
de Orden Público franquista rebatejat com Audiència Nacional... Deu
ser que no hi ha principi prou sòlid que resisteixi el seu afany de
poder.

Víctor Alexandre