la reforma de l'esquerra i els intel·lectuals del segle XXI

Le Monde Diplomatique en llengua catalana, agost de 2007. Edició núm. 58:
Chomsky, la reforma de l'esquerra i els intel·lectuals del segle XXI.
www.monde-diplomatique.cat


RESUM

L’entrevista a Noam Chomsky analitza curosament i com sempre la situació
d’un món que pateix símptomes de mals estructurals. Així, segons el professor
Chomsky, “el programa econòmic neoliberal que durant els anys vuitanta i
noranta s’imposava per la força a tota l’Amèrica Llatina avui es rebutja a
tot el continent. I aquesta mateixa oposició a la globalització econòmica es
troba a escala mundial.”

La guerra contra les idees de vegades no és res més que una metàfora. Un cop
militaritzades, les innovacions que aporten les neurociències i la
investigació farmacològica permeten crear armes radicalment noves. Algunes
ja s’utilitzen al camp de batalla de l’Iraq i, en nom de l’antiterrorisme,
continuen les investigacions a tots nivells.

Als països postcomunistes la història –i sobretot la de la Segona Guerra
Mundial– representa una alta discussió en la batalla de les idees. Les
forces nacionalistes, que hi constitueixen un dels pilars dels nous règims,
s'esforcen a justificar en nom de l'hostilitat cap a la Unió Soviètica la
seva col·laboració amb l'ocupant nazi i la seva empresa genocida. Això també

passa a Ucraïna.

La derrota de l'esquerra francesa en les eleccions presidencials i, en menor
grau, en les eleccions legislatives, ha visualitzat la seva absència de
visió, de projecte i de programa. El model keynesià, en el qual la
socialdemocràcia encara s'hi inspira, descansava sobre l'explotació del
tercer món. Europa, havent abolit aquest obsolet mode de desenvolupament, ha
de modificar de fons les seves relacions amb el sud.

Als països rics, la societat pren consciència dels grans perills ecològics.
El sud comença a organitzar-se sota l’impuls de Veneçuela i Brasil per tal d
’iniciar una nova dinàmica de no-alineament. Però els confosos dirigents
polítics del nord, tant de dretes com d'esquerres, continuen presoners d’una
actitud, ja obsoleta, de fidelitat al president nord-americà George W. Bush,
en creixent descrèdit al seu país.

L’octubre de 2006, Jacques Chirac, l’aleshores president de la República
francesa, va encarregar al Régis Debray que "realitzés una enquesta sobre el
terreny amb l’objectiu d’analitzar la situació de les diverses comunitats
ètniques i religioses al Pròxim Orient", recomanant-li "un treball sense
exclusions, considerant tots els sectors d’opinió". En aquest context, i
entre altres observacions recollides sobre el terreny, l’autor es va adreçar
a les autoritats franceses, el 15 de gener de 2007, aquesta nota sobre
Palestina i sobre els riscos implicats pels pretextos retòrics en vigor en
una certa llengua retòrica internacional. Com ens ha fet observar el
signatari: convé tenir en compte les regles estrictes del gènere "nota
diplomàtica" (concisió i circumspecció); aquest document, corroborat per
informes públics i oficials (Banc Mundial, ONU, etc.), ens ha semblat que
manté la seva plena validesa, en tant que clau de lectura possible d’una
llarga deriva de la qual se’n veuen avui els tràgics resultats.